Ara bé, m’agradaria dir una cosa a uns quants. Voldria dir una cosa a tots els polítics que s’han passat vint anys enviant-nos la poli, i l’11 de Setembre seran a la mani; als empresaris de clenxa i corbata, que ens tractaven de xusma residual i s’han tornat independentistes; a la tieta Angelines, que no sabia ni què volíem i ara ho vol ella. Dir una cosa, ben alta i forta, a tots aquests tertulians i tertulianes que no fa ni dos dies militaven al PP i ara s’han transfigurat en separatistes del morro fort. A ells, a tots plegats, voldria dir-los això: gràcies. Benvinguts i gràcies per ser-hi.

A la Diada d’aquest 2012, ves per on, tots plegats cridaran la mateixa consigna d’aquells noiets eixelebrats, d’aquella canalla que tant menyspreaven. Benvinguts siguin, passeu passeu, que diria en Sisa. Amb l’afegit que la casa de Sisa no era de ningú, i hi ha cases que perquè s’alcin han de ser de tothom.

• Albert Sánchez Piñol, «Quan érem quatre» (Ara, 8 de setembre del 2012)

En aquesta, ja més madurets, estem domiciliant la primera nòmina en una llibreta pròpia, o emprenent el nostre negociet, signant papers, aquí i aquí, al nostre nom. En la següent, fem una còpia de les claus de la república independent de casa nostra, que hem decorat al nostre gust, encara que la sogra ens recriminés que tots aquests colors li feien venir mal de cap. Aquí, amb la butxaca encarrilada, unes vacances amb els cabells al vent per carreteres amples i infinites, coneixent món i intercanviant adreces amb altres viatgers, dient-los: ei, que casa meua és casa teua, per al que s’hagi de menester. En fi, no cal passar tot el carro. Qui ha tingut tot això i per les raons que sigui ho ha perdut, sabrà que no només estem parlant de llibertats individuals, sinó també de dignitats personals.

• Marta Rojals, «Em pot repetir la pregunta?» (VilaWeb, 3 de juliol del 2011)

Un altre article de Marta Rojals a VilaWeb es titula «Si és que hi ha cases d’algú».