Una vegada hi havia un bisbe que no sabia llatí. Bé, quatre coses sí, que les sabia: peccata mundi, Dominus vobiscum, modus vivendi, ipso facto, ego te absolvo, però poca cosa més. Hi havia moments en què s’avergonyia de la seva ignorància i fins i tot tenia, pobre home, treballs a dissimular-la; d’altres, en canvi, cofoi i satisfet, es felicitava que, tot i saber tan poc llatí, hagués arribat a bisbe. Ja se sap: tot depèn del dia, de les circumstàncies.
Albert Jané, El contrapunt dels decasíl·labs (Barcelona: Llengua Nacional, 2013)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...