Una vegada hi havia un bisbe que no sabia llatí. Bé, quatre coses sí, que les sabia: peccata mundi, Dominus vobiscum, modus vivendi, ipso facto, ego te absolvo, però poca cosa més. Hi havia moments en què s’avergonyia de la seva ignorància i fins i tot tenia, pobre home, treballs a dissimular-la; d’altres, en canvi, cofoi i satisfet, es felicitava que, tot i saber tan poc llatí, hagués arribat a bisbe. Ja se sap: tot depèn del dia, de les circumstàncies.
Albert Jané, El contrapunt dels decasíl·labs (Barcelona: Llengua Nacional, 2013)
Comentaris recents
caguera
Jo, en aquest cas, diria cagalera... però ...
caguera
Potser és més que "sensació de por"? Pànic, po...
casera
Aquesta definició que esmentes ("desig immoderat ...
casera
Ara se m'ha acudit mirar el diccionari i veig que ...
casera
Prèmit a la paraula més graciosa (via Twitte...