Una vegada hi havia un bisbe que no sabia llatí. Bé, quatre coses sí, que les sabia: peccata mundi, Dominus vobiscum, modus vivendi, ipso facto, ego te absolvo, però poca cosa més. Hi havia moments en què s’avergonyia de la seva ignorància i fins i tot tenia, pobre home, treballs a dissimular-la; d’altres, en canvi, cofoi i satisfet, es felicitava que, tot i saber tan poc llatí, hagués arribat a bisbe. Ja se sap: tot depèn del dia, de les circumstàncies.
Albert Jané, El contrapunt dels decasíl·labs (Barcelona: Llengua Nacional, 2013)
Comentaris recents
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...
borratxo -a
bufat https://rodamots.cat/bufat-ada/...
meula
Una meula pot ser també una gatera, però algunes...