No trobem cap altra referència de Pamphilius llevat de la que es troba expressada plàsticament per la monja Eude o Ende en una miniatura del fabulós Beatus de la Catedral de Girona. Hi veiem Pamphilius, ja molt vell i atrotinat, però encès en vius i bells colors, càndidament monstruós, i com disposat per a la darrera representació de la faula, abans de desaparèixer per sempre més per l’escotilló que obre la Mort.

, Monstruari fantàstic (Barcelona: Galba, 1976)

Recordem la utilitat que tenen els escotillons als grans escenaris i procurem d’aprofitar-la a l’escenari petit. Semblaria com si l’única missió dels escotillons fos l’enfonsament del diable dels Pastorets o l’ascensió de la Verge o de Jesús; ultra aquesta utilització, els escotillons poden donar-nos uns desnivells, en fondària o en alçada, per a simular tombes o accidents geogràfics practicables, o presentar espectacles tipus revista, forjant graons més o menys seguits, o plataformes centrals, per presentar, posem per cas, un conjunt vocal.

Salvador Moragas i Botey, L’escenari teatral (Barcelona: Barcino, 1975)