Un hivern que havia fet molt fred va nevar tota una nit i l’endemà al matí hi havia una escampadissa de pardals per terra; panxa enlaire, i alguns amb una ala estesa…

Mercè Rodoreda, Aloma (Barcelona: Edicions 62, 1968 [1936])

La fugida de l’exèrcit republicà, atès l’enrenou que podíem observar a la banda dels victoriosos, segurament es devia veure entrebancada per l’èxode de la població que, posseïda pel pànic, abandonava el terrer, camí de l’exili, portant a coll els utensilis més imprescindibles, els objectes més valuosos, i que, això no obstant, el cansament obligaria a prescindir-ne fent que quedessin abandonats, amb recança infinita, en una escampadissa apocalíptica tot al llarg de la carretera, talment una sembrada immensa i estèril. Mentre en una zona la il·lusió de recuperar la llar donava ales als caminants, a l’altra, la desesperança d’envestir un esdevenidor incert faria que les cames es tornessin més feixugues a cada pas.

Francesc Grau i Viader, Rua de captius (Barcelona: Club Editor, 2014 [1981]), pàg. 45