Definició
1 Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior.
S’ha assegut sobre el timbal i l’ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d’esbotzar.
2 Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior.
Del cop, la maleta es va esbotzar. La presa s’esbotzà per la pressió de l’aigua.
També: esbutzar
Etimologia
De butza, ‘panxa’, probablement d’origen expressiu: b- i -tz- suggereixen el vaivé sacsejant d’un ventre voluminós.
Usos
Són les nou del matí. Els carrers de la Bonanova són ordenats. Les avingudes esquitxades d’ambaixades, d’escoles i clíniques privades els fan sentir uns estranys, en un barri estrany, en un matí estrany, amb un objectiu estrany. Als barris on han viscut darrerament, hi han presenciat batudes antidroga, han vist esbotzar la porta de la finca del davant al crit de «Policia!», han tingut l’helicòpter sobrevolant els carrers les nits d’estiu amb el renou d’hèlices convertit en fil musical.
Marta Orriols, Dolça introducció al caos (Barcelona: Periscopi, 2020)Beneït sigui aquest mur alt i clos
Maria Mercè Marçal, «Benedicció», dins La germana, l’estrangera (1985)
que m’incita a escalar-ne l’espinada
i a fer-me d’heura per clavar-hi arrels
i a fer-me bomba que esbotzi les pedres.
Jo et beneeixo obstacle que te’m dreces
com un repte insurgent i inexpugnable.
I és per això també que et maleeixo.
Tema de la setmana
Aquesta és la setmana de les trencadisses. Veurem mots relacionats amb trencar, rompre, destrossar o esberlar. El d’avui és un suggeriment de Montserrat Margarit, d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
Permeteu-me que m’hi fiqui. “Esbotzar” és una grafia errònia. Cal escriure “esbutzar” (derivat de butza). I els qui diuen “esbotza” farien bé de dir “esbutza”. Igual que els qui diuen “tenca”, “resca” o “engrona” faran bé de dir “tanca”, “rasca” i “engruna”.
(via Twitter https://twitter.com/bibiloni/status/1465229385611546626)