Definició
Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament.
En veure l’ós el cavall va esborneiar-se.
Anava esborneiat, que topava pertot.
Etimologia
De borni; d’origen incert, probablement d’una forma adjectival preromana indoeuropea born-io-, ‘ullbuidat’.
Usos
La Joana va fer un bot per engrapar la trena enrotllada a l’entorn del cap de Quima, però Quima va fer un gest amb els dos braços àgils i forts i la cunyada petita es va trobar adherida a la paret i una mica esborneiada. Quima s’hi va acostar llavors i li va fer una carícia a la galta:
Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 86
—Per què no fem les paus? —li va dir—.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis