Ser republicà a França no té res a veure amb ser republicà al Principat de Catalunya. A França, no vol dir optar per un règim polític particular, per oposició, per exemple, a la monarquia… És molt més que això, és creure que França té un destí particular a assumir en l’univers dels homes. Ser republicà és creure que França és el punt culminant del progrés, és l’epifania dels temps nous, el missatge universal que va més lluny que el missatge cristià, perquè Crist, gos meu, només era fill de Déu, mentre que França és mare dels Estats-nació.

, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 31

El conte no vol receptes ni normatives, és un gènere que sempre escapa d’ell mateix, que es valora pel joc que estableix entre allò que diu i allò que calla, per la tensió entre la força centrifugadora i expansiva de la imaginació i els mecanismes formalitzadors i centrípets que cristal·litzen el relat en el punt final o ja en la primera frase. El conte és un gènere que es valora per la capacitat de xifrar mons possibles i emocions, de fer esclatar enmig de la quotidianitat breus epifanies en prosa i de donar forma als problemes més profunds des de l’aparent lleugeresa.

pròleg a Combats singulars. Antologia del conte català contemporani (Barcelona: Quaderns Crema, 2007), pàg. 14