L’aspecte de la ciutat era tristíssim. Crec que en aquella hora no podia circular ningú que no fos militar o que no hagués participat en el moviment que acabava de triomfar. Entre i entre, se sentien, llunyans, alguns trets de fusell. Eren de rojos que encara resistien? Eren dels «nacionals» que començaven la repressió contra els vençuts?… Tot plegat resultava tètric i poc tranquil·litzador.

Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 57