Definició
1Â Â RÃgid, encarcarat.
Les fulles grogues, enterques, roden per terra.
2Â Â (fig.)Â Â Obstinat, de mal dominar, tossut.
Els talibans són molt entercs i no es rendiran fà cilment.
Etimologia
D’un antic terc, ‘rÃgid, dur, cruel, tossut’, d’origen incert, però molt probablement d’un cèltic primitiu terkos, ‘sec, estèril’.
Usos
A l’adolescència tot és enterc: l’esquena rÃgida, les cames creuades, has de seure com una senyoreta. I amb la llengua tastes un bri de cel.
Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pà g. 54
Tema de la setmana
Homenatge a Montserrat Roig (1946-1991)