Definició
1 Encerclar, circumdar, posar-se al voltant d’algú o d’alguna cosa.
Vàrem enrondar un porc que se’ns havia escapat.
El camí que seguim enronda el poble.
2 En algunes contrades, es fa servir «enrondar» per engegar algú a dida, per tallar una conversa, expressar incredulitat, etc.
Ara vols que et porti a Girona. Enronda’m!
Primer volies fer el treball tot sol, ara el vols fer en grup, a mi m’enrondes!
Etimologia
De ronda, del francès rond, -e, ‘rodó’.
Usos
I aleshores la indiferència que havia enrondat sempre la vida de la dona, mateix que un mur llarg, seguit i sense cap mena de relleu, començà a clivellar-se, filtrant-se per les escletxes, com sigil·losos esperits de la muntanya, malèfiques i torbadores sensacions desconegudes.
Solitud (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1905]), pàg. 61
Tema de la setmana
Aquest agost ha fet cent anys de la publicació de Solitud, de Víctor Català, tot i que abans d’aparèixer com a llibre ja s’havia anat publicant en fulletons setmanals en els mesos precedents. Per no trobar-nos tan sols després de les vacances, aquesta setmana comptarem amb la companyia de cinc mots extrets d’aquesta novel·la.