enllorar v

Definició

Entelar.

El vapor que sortia de l’olla enllorava els vidres.

Els ulls se li van enllorar.

Etimologia

De llor, ‘bru fosc’, antigament ‘dit especialment de la persona de pare blanc i mare negra, o viceversa’, de llor en el sentit de ‘llorer’, del llatí laurus, mateix significat. Segons Coromines, llorar o enllorar també voldria dir ‘enfosquir’.

Usos

  • I jo no les havia pas vistes mai aquelles feixes, aquella ermita, aquelles muntanyes; no, n’estava segur, allò no era un record; però, que eren belles i com me les estimava aquelles terres mai visitades! Per por de perdre’n la imatge, vaig abstenir-me de discutir i analitzar el meu estat. Amb el cap caigut i els ulls enllorats vaig seguir embevent-me del meu semisomni, sometent-m’hi passivament com una planta a la mullena agradosa d’una boira que passa.

    Joaquim Ruyra, La parada (1919)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Mercè Coma, de Vic. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arranarmés coent que un all