El mot enlloc és un adverbi que significa «en cap lloc», i anirà sempre junt. Direm per exemple: Ho he buscat per totes bandes, però no ho he trobat enlloc; o bé proclamarem que enlloc com a casa si som casolans de mena (o també, enlloc com a casa dels pares, per als reticents a l’emancipació). En canvi, en lloc de és una locució que significa «en substitució de», i la farem servir per expressar que una cosa en substitueix una altra: Demanaré arròs negre en lloc de paella. Em compraré un pis en lloc d’anar de lloguer. Un truc per recordar si cal unir o separar: l’adverbi funciona tot sol i no té per què anar seguit de res, mentre que la locució necessita, per força, un complement que segueixi la preposició de.

Rudolf Ortega, Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008), pàg. 127