Prenia notes mentals de colors llaminers i llums frèvoles que després plasmaria en els seus quadres. Arribà a l’altura del carrer de Provença i abans de dirigir-se al seu portal, avançà una mica més pel passeig fins al número 96, on hi havia la casa i el taller del seu admirat Ramon Casas. Estava enamorada de les balconeres de pedra a manera de galeria de l’última planta. Observà els bells ornaments florals de la façana uns minuts, fins que notà com la ràbia li pujava cos amunt; si hagués nascut home, ara tindria un lloc semblant per poder treballar. Girà cua, resignada, i va arribar a casa en un pensament. Entrà al pis amb ganes de posar-se el desgastat vestit de llana de sempre, però la minyona la vingué a avisar.

Glòria Sabaté, El vel de la deessa (Barcelona: Columna, 2020)

Clavo la forquilla en una de les puntes del croissant i, amb l’ajuda del ganivet, el tallo. Quan es parteix, l’interior esponjós i daurat queda a la vista i, en un pensament, allibera una olor intensa de pa acabat de sortir del forn. Agafo la punta del croissant amb els dits i la suco en el cafè amb llet, que encara fumeja.

Gemma Lienas, Bitllet d’anada i tornada (Barcelona: Empúries, 1999)