Tot seguit, com per art d’encanteri, començaren a sonar vols de campanes; el castell es va sacsejar com si vingués un terratrèmol, i en un dir Jesus es transformà en un poble espaiós i alegre, amb un palau en la plaça major. Les flors del jardí s’havien convertit en dames i cavallers, puix que estaven encantats pel gegant i ara recobraven la seua forma humana.

Enric Valor, «El gegant del Romaní», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 46

I pels voltants, tot era ple d’homes amb diners a les mans, per fer apostes. De seguida va topar amb unes quantes cares amb les quals fer negoci, veïns a qui podia oferir tabac només amb un senyal i bescanviar una paperina per unes monedes sota mans. En va vendre set en un dir Jesús, mentre a l’església tot just devien estar acabant de cantar l’Al·leluia, i es va sentir millor.

Begoña Garcia Carteron, El barri del sorral (Barcelona: Edicions B, 2014)