Pocs dies després de la festivitat de Sant Antoni, patró dels animals, i sense que ningú hi vulgui veure una relació de causa efecte, l’alcalde de Salou retia homenatge als membres de la junta gestora i als regidors que hem tingut (i que en alguns casos hem patit i patim) des que som lliures. El motiu…? Doncs que s’han complert vint anys de la constitució de l’Ajuntament. Molt bé, i què…? Què té de màgic aquest aniversari? Per què no s’espera a commemorar les bodes d’argent? O les d’or? Que hi ha por que alguna mòmia s’hi quedi, pel camí? O és que en realitat ens trobem davant d’una celebració que només serveix per complimentar els polítics com a éssers aliens o superiors a la ciutadania? Que no ho van ser, de privilegiats, en ser triats per a aquesta feina? Perquè mira que n’hi van haver, de bufetades, per ocupar els càrrecs. Encara volen més llorer? Si tan desagraïts se senten, per què no hi renuncien? Molt em temo que la dita «Ells canten i ballen sols» va ser inventada pensant en gent com els polítics, sobretot quan s’han assegut a la poltrona.

Jordi Blasi, «Sant Tobies» (El Pont de Fusta, revista de Vila-seca i de Salou, núm. 361, març 2009)