Sandra Nieto Carreño, de Barcelona, ens escriu:

Jo aquesta expressió la faig servir així: s’entén i balla sol, com dient que el que fa no ho acaba d’entendre ningú però a ell/a ja li serveix, que fa coses estranyes però efectives…

Josep Pla també fa servir aquesta variant:

Treu un grapat de blat i el contempla sobre el palmell de la mà.
   —És fi? —que jo li pregunto.
   —Què li diré?
   —Pesa?
   —L’any passat em sembla que pesava més…
   —És net?
   —Què vol que li digui?
   Els pagesos no estan mai contents. No es fan mai il·lusions. S’entenen i ballen sols. Parlen, no per fer-se entendre, sinó amb la piadosa il·lusió de no ésser compresos. Això és un país vell, sorneguer i romanicot.

«El batre – a l’antiga», dins Les hores, OC XX (Barcelona: Destino, 1971)

Torneu a ells canten i ballen sols