Definició
Molt eixerit, despert.
La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!
També: més eixerit (o més trempat) que un pèsol (o que un gínjol)
Etimologia de pèsol
Del llatí pĭsŭlum, diminutiu de pĭsum, mateix significat.
Usos
—Nena… Cecília…, que em podries acompanyar al metge, demà?
Sílvia Soler, 39+1 (Barcelona: Planeta, 2005)
—Què tens? Que et trobes malament?
—Jo sempre em trobo malament. Ara tinc taquicàrdies quan em desperto.
Fer de mare és pesat, penso, però fer de filla, Déu n’hi do, també!
—Si et sembla que val la pena… Sí, t’hi acompanyaré.
—Dona… Potser no que no val la pena… Total, si tinc un atac de cor…
—Ai, mare, ja saps que no volia dir això! Ho dic perquè hi has anat fa poc i ja et van dir que no era res, això de les taquicàrdies, que no tenia cap importància… I el pare, com es troba?
—El teu pare? Eixerit com un pèsol, com sempre! Ell, rai!
Això. Ell rai, que només té un principi d’alzheimer i d’aquí a quatre dies no es recordarà ni de com es diu. Què és això comparat amb les taquicàrdies matutines?Els meus pits són bons pans calents, no cal ni dir-ho. Un mig tomàquet fregat contra ells, un rajolí d’oli d’oliva, quatre grans de sal i vet aquí el meu Oskar content, esmorzant abans d’eixir del llit… Content com un pèsol, ell que des dels nostres viatges a Barcelona s’ha acabat d’entusiasmar amb els costums dels catalans.
Joan-Lluís Lluís, Cirera (Barcelona: La Magrana, 1997)
Tema de la setmana
El ginjoler de divendres feia gínjols, i la pesolera fa pèsols. Què tenen en comú gínjols i pèsols? Doncs que són metàfores per a indicar que estem contents i eixerits. Per què? Ah, aneu-ho a saber! El cas és que hi ha algunes fruites i plantes que, a banda de menjar-nos-les, les fem servir per establir comparacions (fer un pet com una gla, mirar-se com els fesols, més coent que un all o fer uns ulls com unes taronges). Aquests dies en veurem un manat, començant per la d’avui, que és un suggeriment d’Òscar Solans, de Barcelona.
Em permeto suposar que, com que tant els gínjols com els pèsols són arrodonits i reboten quan cauen a terra, i fan salts que resulten curiosos, sobretot per a la gent menuda, crec que ha de venir d’aquí el ser divertit i alegre com un gínjol o un pèsol amb els seus salts.
Totalment d’acord!
A Perpinyà, diem “eixorit”. I l’expressió “eixorit d’en Pampis” significa exactament el contrari, és a dir: no gens eixerit.