Definició
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d’autonomia, que obeeix les indicacions remotes d’un pilot o bé la programació introduïda.
Etimologia
La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone ‘abellot’, probablement pel soroll de l’aparell quan vola.
Usos
La paraula dron, l’aparell volador que s’ha convertit en la joguina de moda aquest Nadal, ha estat escollida “neologisme de l’any 2015” en el concurs popular organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb el programa La tribu de Catalunya Ràdio. El concurs demanava als participants que proposessin paraules en català que es fan servir en el dia a dia i que o bé no estan incloses en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) o bé sí que hi són però amb un significat diferent.
«‘Dron’ és escollit neologisme de l’any 2015», publicat originalment a El Punt Avui el 16/01/2016 i reproduït a l’InfoMigjorn 1.245, 26/01/2016Ens trobem doncs davant una paradoxa: el concurs ha acabat servint no tant per incorporar un mot al diccionari sinó per barrar el pas indefinidament als perdedors. I a la inversa: si el 2015 hagués guanyat cupaire, deixaríem el flamant dron a la cuneta? No hauria de ser la manera. Que es facin concursos que engresquin els parlants a estimar la llengua és motiu de letícia, però que els resultats d’aquests concursos afectin la validació de la nova terminologia equival a fer marrada dels principis amb els quals ens hem dotat per a l’elaboració dels repertoris lèxics. Si gihadisme, caçatalents o viral mereixen formar part del diccionari, què estem esperant?
Rudolf Ortega, «I el guanyador és… dron!», publicat originalment a El País el 24/01/2016, reproduït a l’InfoMigjorn 1.250, 12/02/2016
Tema de la setmana
Mots trets d’articles reproduïts a InfoMigjorn, butlletí digital sobre llengua catalana