Definició
Lloc a on normalment bufen vents molt forts i, per això, la neu no qualla quasi mai i, quan ho fa, es desfà molt prompte; camp obert, camp ras. És una paraula que s’usa sobretot en valencià.
Tot el que es veia des d’allà amunt era un immens desnevat, sense arbres i quasi sense gens de verd, només pedres.
En el glossari que apareix al final del volum 3 de les Rondalles valencianes d’Enric Valor (Edicions del Bullent, 1984, pàg. 132) diu: «Lloc desabrigat i als quatre vents on la neu no para».
Etimologia
De nevar, del llatí vulgar nĭvare, clàssic nīvĕre, mateix significat.
Usos
Bernadet es reia, i li donava la raó:
Enric Valor, «El xiquet que va nàixer de peus», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999). L’entrada desnevat ha estat publicada originàriament al llibre El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), d’Eugeni S. Reig, i reproduïda a l’InfoMigjorn 1.249, 09/02/2016
—Bé, bé. Soparé, i a roncar!
—Serà el millor que podràs fer… Ai, si tu veies el Ponent! I m’estranya que no s’haja presentat ja; sempre ve a destorbar la pluja. No te’l vulgues trobar en un desnevat! Això brama com un lleó, udola com els llops, xiula com les serps, per tossals, plans i barrancs; arranca pins com a campanars i esguella carrasques com a esglésies… És cap de caps!
—Bé, bé; millor deu ser sopar i amagar-me.
Tema de la setmana
Mots trets d’InfoMigjorn, el butlletí digital sobre llengua catalana