A cada moment, sentim un senyor que ens vol donar gat per llebre i ens diu: «Miri, jo li parlo sincerament, li enraono com si em confessés». I nosaltres, que en el fons som uns infeliços, ens ho creiem tot, i no hi ha dia que no ens enduguem un desengany.

, «L’aprofitament del Carnestoltes» (La Publicitat, 2 de març del 1924), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 244

RICARD (de cara al públic): Amics, un parell de paraules, potser innecessàries. Ja es faran càrrec que no estàvem preparats per la mena d’espectacle… diguem-ne espectacle… que presenciaran dins d’uns moments. Disculpin, doncs, les deficiències i quan calgui, que caldrà més d’un cop, facin treballar la imaginació. Al capdavall, fa tant de temps que ens fan passar gat per llebre, que ja tenim un bon entrenament.

Manuel de Pedrolo, Aquesta nit tanquem (Barcelona: Edicions 62, 1978)