Definició
El dit més gruixut de la mà (també anomenat polze) o del peu.
Cada dit conté tres ossos anomenats falanges, llevat del dit gros, que en té dos.
Etimologia de dit
Molt probablement d’un llatí vulgar dītus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic dĭgĭtus, mateix significat.
Usos
Fico
els braços al pou, al
subconscient de l’àvia.El dors de la mà
Joan Brossa, «Ombrista»
dreta, el recolzo damunt el de
l’esquerra i aixeco el dit gros
i l’índex per indicar les banyes.Marxem lluny de les golfes on m’entretenia amb les sabates que va portar la padrineta Angelona el dia que es va casar: totes folrades de seda i amb vidrets cosits, vermells i blaus. Són precioses! Ahir encara m’anaven un xic grans. Però, quan torni a Castellmenat, ja no m’aniran bé i potser m’hauré d’escapçar el dit gros, com les germanastres de la Ventafocs, per emprovar-me-les!
Rosa Maria Pascual, La mestra. Amb el somriure als llavis (Maçanet de la Selva: Gregal, 2017), pàg. 34
Tema de la setmana
Mots i expressions amb ‘gros’
Com bé dieu, el polze és el dit gros de la mà. Us descuideu d’afegir que el dit gros del peu també té un nom específic i no gaire conegut: l’hàl·lux.
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0154750
Per cert que en veure que etiquetàveu el mot d’avui amb el tema “mots que no apareixen al DIEC” he pensat que era un error, però efectivament el DIEC no recull dit gros, ni a ‘dit’ ni a ‘gros’. A ‘dit’, en canvi, sí que apareixen diverses subentrades: dit del cor, dit índex, dit menovell, dit polze (que remet a ‘polze’, definit com a “Dit gros i curt de la mà”)… però no dit gros. Ja és gros!