Definició
Dit del mig de la mà, entre l’índex i l’anular.
Duia una sola joia, un anell en el dit del cor de la mà dreta.
També: dit del mig, [dit] mitger o mitjancer, dit llépol, dit gran, dit llarg…
Usos
Va fer repunteigs amb costures simples, vores amb costures sobrefilades o rematades i vores d’ornament amb costura a la francesa, en què es feia un doblec a poca distància dels marges formant un plec sobre el cosit i ocultant les costures. No tenia didal, i se li va fer una ferida al dit del cor de la mà dreta. Va cosir nit i dia, tot el temps que tenia lliure, i una setmana abans de l’esdeveniment tenia enllestida la roba.
Begoña Garcia Carteron, El barri del sorral (Barcelona: Edicions B, 2014)Al bulevard Ornano hi havia un formiguer de cotxes aturats, així que Suzette va travessar pel mig. Alguns conductors ja començaven a impacientar-se i feien sonar les botzines. Un home jove va guaitar la Princesse per la finestreta d’un Peugeot i li va proposar d’anar amb ell a Biarritz a prendre el sol i fer unes copes i jugar-se els diners al casino. Ella el va mirar amb gest d’enuig i, amb el dit mitger destacat sobre els altres, va indicar-li que el donaren pel sac. L’home va riure obscenament i li va contestar que ella s’ho perdia. Suzette el va ignorar.
Vicent Usó, La mà de ningú (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Els dits de la mà
En Josep Espunyes (Peramola, 1942) em va esmentar un altre nom per al dit del mig: dit del sexe. En aquest sentit és un dit molt útil.
Crec que el dit del cor és el dit anomenat també anular. Segons creien els antics connectava directament amb el cor, per aquesta raó s’hi posa l’anell matrimonial. Vosaltres dieu que és el dit del mig.
Fins ara ho tenia clar.