disbauxat -ada adj

Definició

Que viu en la disbauxa, que es lliura sense cap contenció a la satisfacció dels seus desitjos sensuals.

Usos

  • [23 de novembre de 1956]  És interessant de constatar, tot passant, que Dostoievski no cau —almenys, d’ordinari— en la grossera convenció que identifica els ateus amb els depravats de conducta: els seus ateus són gent de vida bastant irreprotxable, des del punt de vista moral; i al contrari, els disbauxats, o són, en les seues novel·les, creients, o a tot estirar no són incrèduls doctrinaris.

    Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 86
  • El tirà, l’usurer, l’hipòcrita, l’assassí, l’insolent, el disbauxat, i tants d’altres, no solen rebre, ni de bon tros, una sanció proporcionada a les seves malifetes.

    Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)

Tema de la setmana

Els anys acabats en 2 són fusterians: Joan Fuster va néixer el 1922 (90è aniversari), va morir el 1992 (20è aniversari) i va publicar Nosaltres, els valencians el 1962, justament ara fa 50 anys. Per conjuminar tots aquests aniversaris, aquesta setmana la dedicarem a mots trets d’aforismes i uns altres textos de Joan Fuster.

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de ca l'ampleindignació