destret m

Definició

Situació anguniosa, d’extrema necessitat.

Es trobava en un bon destret, sense feina i sense casa.

Etimologia

Participi substantivat de destrènyer o bé sorgit del llatí destrictus, derivat de destringere, ‘arrencar, arrabassar; netejar, refregar; criticar’.

Usos

  • Els nostres carrers, però, ja no són tan segurs com ho eren en els temps pretèrits en què m’encaminava cap a aquesta pastisseria de la mà de mon pare, al Cel sia. No sé i, en el fons, no vull saber a quin cos policíac incumbeix la seguretat viària del Barri Gòtic, el que puc dir és que vaig patir allà un destret inimaginable en una ciutat moderna i en un país civilitzat com el nostre. O és que ja no és tan civilitzat com ho asseguren els nostres mitjans de comunicació i, em dol dir-ho, els nostres representants electes? El grau de civilitat ciutadana també sembla haver minvat molt perquè ningú, NINGÚ, no va socorre’m en veure’m agredit per una noia en ple matí.

    Joan-Lluís Lluís, «Carta al president de la Generalitat», dins Xocolata desfeta. Exercicis d’espill (Barcelona: La Magrana, 2010), pàg. 180

Tema de la setmana

Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís. 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fastijós -osaquè sap el gat de fer culleres?