Definició
Desconcertar; fer perdre la serenitat de judici; torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc.
El nostre atac imprevist destarotà l’enemic.
Aquell ximple m’ha vingut a destarotar.
Etimologia
Usos
En un país tirant a normal, quin tracte rebria [Ferran Garcia-Oliver]? I quin tracte rep ací? Fins i tot personatges públics més coneguts (com Mira, o Torrent, o Piera) no passen d’ocupar llocs molt secundaris. I això distorsiona molt la relació amb el públic, empobreix la societat, neguiteja els creadors, els posa nerviosos (i en destarota també més d’un), segresta aportacions cabdals i condemna a l’esterilitat molts esforços.
Gustau Muñoz, A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 31Una vegada em van denunciar per comunista i un agent de la Brigada Político-Social es va presentar a Palafrugell per interrogar-me. Quan va veure que el director de la Revista de Palafrugell era un reverendo alférez castrense (mossèn Tapiola), ja li van començar a trontollar els esquemes. Tampoc no va trobar que cap dels altres membres fos en absolut sospitós, i com que jo li rebatia tot el que deia i li plantejava cada cop més dubtes i preguntes, va acabar força destarotat i dient que semblava que l’interrogador fos jo en comptes d’ell. Sembla que la seva conclusió final va ser que hi havia algun criptocomunista católico e inofensivo, i la cosa es va acabar aquí.
Jordi Pujol i Cofan entrevistat per Núria Sàbat a la Revista de Girona, núm. 280, 2013
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots amb etimologies curioses. El d’avui és una proposta de Carme Hernández, de Castelldefels (Baix Llobregat).
A l’Anoia, DESTIROTAR.
A casa, a Barcelona, i néta d’en Josep Maria Folch i Torres, dèiem destirotar. Això d’una forma de dir el verb a l’Anoia és cert o també és correcte en altres comarques i hauria de ser admesa?
Sobre l’etimologia del mot, jo hi veig un sentit més musical.
La tarota (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarota) és un instrument tradicional català de la família dels oboès. La frase no es podia referir al fet que una tarota “mal tocada” et pot fer perdre els nervis, posar nerviós, perdre el control, etc.? L’enciclopèdia catalana està una mica destarotada… és anterior al segle XIX i a més dona origen tant a la tenora de la cobla de sardanes, com al tible.
Seria semblant a “tabal” (tambor) i “atabalar”.
Sembla que tots tres mots (tarota, tarot ‘broc’ i destarotar) tenen el mateix origen (també el del tarot ‘joc de cartes’), també en altres llengües… però costa de dir si destarotar ve de tarot o de tarota. Atabalar sí que ve clarament de tabal.
Tarota també s’aplica a un nas gros… Suposo que deu ser per això del broc…
Sempre m’havia fet a la idea que destarotar era perdre el nas, perdre el rastre…
Aquí a Manresa també diem destirotar. La meva mare és del Solsònes i també ho diu.