Definició
1 Governar malament (un país, una ciutat, etc.).
2 Negligir el govern (d’una nau, d’una màquina, etc.).
Etimologia
De governar, del llatí gubernare, ‘governar una nau’, ‘conduir, governar (qualsevol cosa)’, i aquest, del grec kybernáo [κυβερνάω], ‘jo governo’.
Usos
- Dintre l’ordre de la llum 
 vèiem resplendir la casa
 que miràvem de guardar
 quan desgovernaven lladres.- L’aire duia bona olor Salvador Espriu, «Un nou ‘Cant dels segadors’» (1963), dins Per a la bona gent (1984)
 de blat tendre, de ginesta.
 És salvada del perill
 de morir-se la rosella.
- El cas és que jo sento, des d’aleshores, com si una llavor maligna hagués germinat en el meu esperit, perquè tinc el cervell ocupat per una força superior que intenta desgovernar els meus desitjos tractant de convence’m que una cosa em ve de gust perquè és bona, quan jo he obrat sempre segons el recte criteri que una cosa ha de ser bona per la raó irrefutable que jo en senti delit. Julià de Jòdar, El desertor en el camp de batalla (Barcelona: Proa, 2013)
Tema de la setmana
Mots formats amb el prefix des-
