Definició
Etimologia
D’encís, d’encisar, més antigament etsisar o entxisar, que són les formes usuals en diverses regions, pres del castellà hechizar, derivat d’hechizo, ‘artifici supersticiós de què es valen els fetillers i bruixes’, de l’adjectiu hechizo, ‘postís, artificiós’, derivat d’hacer, hecho, ‘fer, fet’.
Usos
A la riba de la mar, Homer preguntà a uns nois que tornaven de pescar com els havia anat la captura, i ells respongueren que allò que havien vist i havien pres ho deixaven, mentre que allò que no havien vist ni havien pres ho duien amb ells; naturalment, no es referien pas als peixos, sinó als polls que s’havien estat traient. Homer morí llavors, ja molt vell, desencisat per no haver sabut resoldre l’enigma, ell que era el més savi dels grecs. Així ho definí clarament Plutarc (Vida d’Homer I 4) en afirmar que Homer finà de desencís.
Sergi Grau, introducció a Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga (Martorell: Adesiara, 2009), pàg. 51-52El desencís, la desmobilització, la lluita per mantenir les cadenes del consumisme, les hores extres, l’estatalització (nacionalització en diuen, els poca-vergonyes) i la planificació cultural han substituït la llibertat i els seus efectes secundaris.
Ramon Barnils, «El franquisme dels antifranquistes» (El Món, 24 de juny de 1983)
Tema de la setmana
Mots amb el prefix des-