Definició
Acció de degotar, que és caure gota a gota,
Sentia el degoteig de la suor al front. El degoteig de l’aigua a la finestra quan plou.
o bé deixar caure un líquid gota a gota.
El degoteig constant d’una bossa de sèrum fisiològic. El degoteig del sostre, d’una cova.
També s’usa en sentit figurat: Un degoteig de deutes, de despeses, de demandes. Amb el degoteig dels anys ha variat els costums.
Etimologia
Usos
No ho reconeix, però en públic, no cal anar a contracorrent per una cosa com és el temps, és una lluita estèril, segurament pueril. Fa anys que va aprendre a gestionar les discussions. Sap amb qui cal discutir i sap fins on paga la pena d’arribar. És la saviesa que la vida li va regalant, ara una miqueta ara un altra, com el degoteig de l’aixeta mal tancada.
Jaume Miquel, Un home bo (La Pobla Llarga: Edicions 96, 2019), pàg. 8El degoteig de visites no havia parat en tot el dia. El ser festa i tan assenyalada, havia propiciat l’ocasió per al compliment i, de rebot, per poder acontentar la curiositat d’uns quants. Encara que res a veure amb la gentada que hi va haver pel Sidro. El fet que no vingués l’amo ni, en conseqüència, ni el director, els majordoms ni els encarregats, evidenciava la categoria de la persona difunta.
Sílvia Alcàntara, Olor de colònia (Barcelona: Edicions de 1984, 2009)
Tema de la setmana
Noms acabats en -eig derivats de verbs amb el sufix -ejar