Definició
Unitat per a mesurar relacions de potències iguals a la desena part del bel, de símbol dB. El bel és la unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica, la relació entre dues potències, especialment acústiques; el seu símbol és B.
Etimologia
De deci-, forma prefixada del mot llatí decimus, que significa ‘desena part de’, i bel, del nom del físic nord-americà, d’origen escocès, Alexander Graham Bell (1847-1922).
Usos
Extretes del gran llibre de l’Experiència, les principals reaccions estratègiques d’aquest tipus de persona insociable solen ser les següents. Primera: fer-se l’ofès. Els veïns li han fet saber, de la manera més educada possible, que els decibels del seu aparell de música engegat a les quatre de la matinada resulten incompatibles amb el son. Aleshores, l’agressor acústic es fa l’ofès i, en un intent de no haver de donar més explicacions i continuar posant la música a tot drap, pretén traspassar la pressió moral als que se li han queixat i es presenta com a víctima encara que ell sigui el botxí.
«L’agressor acústic» (El Punt, 17 de setembre del 2005)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la física