Vostés, com jo, han vist aquests dies passats als noticiaris les multituds amb llençols. O sense, perquè els sants més sants de l’Índia van de pèl en pèl coberts només amb la pròpia cabellera hirsuta. Al voltant de la pedra sagrada de la Meca, dos milions de fidels enllençolats fan els set tombs reglamentaris per assegurar-se el paradís, abans o després degollen cinc-cents mil corders en memòria del sacrifici d’Abraham, Ibrahim, i finalment han de pujar en no sé quina muntanyeta a tirar-li pedres a Satanàs, cosa que pot provocar algun petit desastre i alguns centenars de morts esclafats per la fe.

Joan F. Mira, «Pelegrinatges», dins Una biblioteca en el desert (Alzira: Bromera, 2009)

…però d’això venim tots, o d’abans encara, de son pare i sa mare quan la serp els digué que si menjaven de l’arbre prohibit serien com déus, i tot això que ens ensenyaven en la Història Sagrada, i era veritat: què hauria passat si Eva s’acontentava de ser només una doneta obedient, de men-jar cada dia només la fruita permesa?, eh?, aniríem encara de pèl en pèl saltant i ballant pels prats i menjant peres i figues, no ens caldrien cases ni roba ni taules parades ni whisky ni res, ni tu series metge perquè no hi hauria malalties ni jo seria empresari perquè no hi hauria empreses.

Joan F. Mira, Purgatori (Barcelona: Proa, 2003)