I ara que arrib en aquest punt de tota aquesta contarella i em veig davant el retrat de Sophie Delmas, marquesa de Mountavernon, pintat de mà de mestre, no em veig amb cor de descriure tanta bellesa.

Jaume Vidal Alcover, Sophie o els mals de la discreció (1971)

Si la paraula expressa no arriba fins a nosaltres és perquè Proust ja s’adreçava al present. Per a ell, només el passat tenia una existència real. I en el tempo angoixós de l’obra en la qual va dibuixar de mà mestra la imatge d’aquell món que agonitzava, ens sembla de vegades que sentim la desesperada prolixitat del qui no es vol descuidar res perquè sap que, en l’hora que ell acabarà de parlar, tota la resta serà silenci.

Maurici Serrahima, Marcel Proust (Barcelona: Edicions de 1984, 2011 [1971])