Definició
D’un cop, atropelladament, amb excessiva pressa.
Va prendre la decisió de deixar la feina de bursada, sense pensar-s’hi gens ni mica.
Etimologia
De l’occità antic (i també català antic) bursar, ‘agullonar, empènyer bruscament’. El mot burxar també podria tenir aquest mateix origen.
Usos
El tren havia arribat a la Gare de Lyon poc abans de migdia. En la seva fugida precipitada, Mary Wallace duia un equipatge ben lleuger. Tant era. Si l’estada a París s’havia de perllongar gaire temps, ja s’ocuparia de fer les compres adients. Al capdavall tot el seu vestuari era passat de moda, el que s’havia quedat a l’armari, les quatre peces que havia entaforat de bursada en una maleta i el vestit de viatge color malva que duia, d’una firma acreditada però deslluït pels anys i pel desús.
Maria Mercè Marçal, La passió segons Renée Vivien (Barcelona: Columna/Proa, 1994), pàg. 129Ha arribat l’hivern. Pau a la terra i neu a les altures de Montmartre!
Santiago Rusiñol, Viatge a París (Barcelona: La Magrana, 1980)
Sa majestat el fred, cavaller de barba blanca, babarota de termòmetres i acaparador de gel, s’ha presentat insolent a la fesomia de tothom, i d’una bursada ha sembrat de neu arbres i carrers, terrats i balcons i tot el que mira de cara a la intempèrie.
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és d’Imma Rubio, de Badalona.