Definició
Cullera grossa, en què la part concavada és sovint hemisfèrica, que es fa servir per a repartir, a taula, la sopa, un suc, etc.
Amb el cullerot posaré el romesco sobre de l’escarola.
Va remenar l’olla amb un cullerot de fusta.
També: culler
haver-se engolit el cullerot (o tenir un cullerot dins el cos): es diu de qui és altiu o orgullós, qui actua amb supèrbia.
Etimologia
De culler, del llatí cochlearium, mateix significat, derivat de cochlea, del grec κόχλιας, nom de diverses menes de conca, petxina o caragol.
Usos
Cada matí, abans d’anar a escola, els nens passen per casa amb un got i un tros de pa. Nosaltres, que ja tenim la llet remenada i calenta, obrim la part de dalt de la porta i els l’omplim amb el cullerot. Quan arriben a escola ja se l’han beguda, s’asseuen, suquen el pa amb mantega i agafen la ració de formatge, que guardem en una caixa.
Rosa Maria Pascual, La mestra. Amb el somriure als llavis (Maçanet de la Selva: Gregal, 2017), pàg. 139—No notaran res —va dir l’Elvira.
Genís Sinca, Una família exemplar (Barcelona: Destino, 2013)
Així que de primer hi havia aquella mena de caldo, l’aiguota bruta del que l’Elvira en deia escudella, com si hagués recollit amb la mateixa olla una porció d’aigua del riu. Doña Remei agafà el cullerot i xarrupà, amb els seus llavis construïts expressament per tastar sucs. El va trobar fortíssim.
La convidada va entendre de seguida que no hi havia altra solució que aliar-se amb l’amfitriona i mirar de tapar el desastre.
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ot
També es diu aixina la cria de la granota.
Carles, a ma casa les cries de les granotes eren “cabuts”.
És correcte. I cabut també és el natural de La Font d’en Carrós.
La part de la meva família que abans en dèiem “política” anomena aquest estri llossa, i llossada cada dosi que se serveix omplint la llossa.
Vegeu-ne més informació a L’escreix: Vindicació de ‘llossa’.
Cullerot també es gasta al País Valencià per anomenar un capgròs (granota encara no formada).
Quan els catalans vàrem recuperar la paraula cullerot, en vaig quedar ben cofoia; de petita, tots els meus companys en deien cucharón i, moltes vegades, per no quedar malament, quan hi havia convidats els servia les sopes amb el cucharón que semblava més gros i generós que una mala cullera… quanta inseguretat porta ser d’una llengua minoritària!? I quanta joia quan es destapa el regal de la paraula embolicada a l’armari de Pompeu Fabra!