Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), ens envia aquest missatge:
Amics i amants de la llengua,
Vos escric perquè el cullerot de divendres passat me fa pas el pes:
1. Per a nosaltres il·liberencs, el sufix –ot és un sufix diminutiu i pejoratiu. A Elna, una cullera grossa és una cullerassa i no pas un cullerot.
2. Del cullerot vostre, nosaltres sempre n’hem dit ‘una llossa’. I el contingut de la llossa és la llossada. D’aquí l’expressió ‘Mancar-ne una llossada a algú’.
3. Si feu una recerca del mot llossa al CIVAL, trobareu que la primera ocurrència és de l’any 1253.
4. Una recerca similar amb el mot cullerot dóna: 1845.
Conclusió: Aquest cullerot sembla una construcció catalana moderna (150 anys a tot estirar) copiada de la lògica castellana (cuchara/cucharón) => (cullera/cullerot). El mot català patrimonial és llossa i no pas cullerot. El mot cullerot (com una colla d’altres) és el fruit de la submissió del català a la llengua dominant. Hauríem d’esborrar-lo del diccionari.
Què penseu de tot això?
Resposta de Jem Cabanes:
D’aquest estri per a servir menjar líquid, al meu terrer en deien, i jo sempre més n’he dit, llossa. I de servir sopa, escudella i similars: llossar la sopa, l’escudella, etc.
Quan vaig baixar a Barcelona vaig sentir dir-ne per primera vegada cutxaron, i a vegades cullerot.
Ara, en alguns altres llocs he sentit el mot cullerot significant una cullera més llarga i de clot més ample, abans generalment de fusta, i també emprada, sobretot, per a servir. Però, d’aquest estri, a casa en dèiem ‘cullera grossa’.
El DCVB defineix cullerot d’una manera que sembla que signifiqui llossa i el tradueix per cucharón. Totes les citacions són modernes. I els sentits diversos que atribueix a llossa van de ‘cullera grossa’ a ‘esbromadora’.
A l’Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons i Griera, hi trobem aquest interessant mapa d’on s’usa cada forma: llossa, culler, cutxaron, cullerot, cuerot…:
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...