crostó m

Definició

1  Extrem d’un pa de forma allargada.

Què vols? Llesca o crostó?

Quan encetis el pa, dóna’m el crostó.

2  Tros de pa o de formatge en què abunda la crosta.

Etimologia

De crosta, del llatí crŭsta, ‘escorça; crosta; closca’.

Usos

  • Brinden per diferents persones que van conèixer al camp de treballs forçats. De sobte, s’obliden del meu pare. Recorden el ranxo, quan un crostó de pa més gros del normal els resultava tot un tiberi. Recorden els arbres que havien d’arrossegar per la neu, enfonsades fins a la cintura. I els carros plens de pedres que pesaven com una mala cosa i que els guardians les pegaven amb la culata del fusell quan no els podien moure.

    Monika Zgustova, La nit de Vàlia (Barcelona: Proa, 2013)
  • —Me’n vaig a la ciutat, perquè la mare em vegi, que no deixarà de plorar fins que m’haurà abraçat amb els seus braços amorosos. Però t’encomano una cosa: després acompanya el foraster a la ciutat, perquè pugui captar pels carrers, a veure qui li dóna un crostó de pa o un got de vi. Jo, amb tots els tràngols per què passo, no l’he pas de mantenir tota la vida. I m’és igual que les meves paraules li desplaguin, que a mi m’agrada de dir la veritat.

    Homer, L’Odissea, versió d’Albert Jané (Barcelona: Combel, 2008)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el pa

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “crostó”

  1. Benet Guàrdia Cruells — Berguedà

    En referència a “crostó” havia sentit a dir l’expressió
    “T’arribaran al crostó”. Això es deia a algú, més aviat al
    petits, quan feien alguna malifeta.

    Respon
  2. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    A Perpinyà, del crostó de pa, també en diem “un quinyol de pa”.

    Exemple: Quan eri mainatge, cada vespre esperavi amb candeletes el quinyol de pa d’ocell que el padrí me duia de l’hort.

    El pa d’ocell (Rosselló) és el tall de pa que queda i que un hom torna a casa després d’una menjada a l’aire lliure.

    Una quinyola (Rosselló) o una crusca (Rosselló) o un crostó o una floreta és, també, un cop donat sobre el cap amb els nusos dels dits.

    Exemple: A escola, cada dilluns fèiem una redacció en francès. Dementre escrivíem, el mestre passejava entremig de nosaltres i distribuïa, generosament, quinyoles, crusques i crostons a cada falta que veia.

    Respon

Deixa un comentari a Josep Bataller Vila

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llonguetfalla