corferir v

Definició

Ferir del cor; emocionar intensament.

En pronunciar aquells mots solemnes l’orador es va corferir.

Etimologia

De cor (del llatí cor, mateix significat) i ferir (del llatí ferire, ‘pegar’). Més mots compostos amb cor són coresforç, corprendre, corsecar, cordolgut i a contracor.

Usos

  • En [Cesare] Pavese quasi mai no parlava d’en Leone [Ginzburg]. No li agradava parlar dels absents ni dels morts. Ho deia. Deia: «Quan algú marxa o es mor, intento no pensar-hi, perquè no m’agrada patir».
       Però, de vegades, era possible que patís per haver-lo perdut. Havia estat el seu millor amic. Segurament comptaria aquella pèrdua entre les coses que el corferien. Era clarament incapaç d’aïllar-se del dolor i queia en els patiments més amargs i cruels cada vegada que s’enamorava.

    Natalia Ginzburg, Lèxic familiar (Barcelona: Àtic dels Llibres, 2018), traducció d’Elena Rodríguez, pàg. 190

Tema de la setmana

Mots trets de traduccions

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

èxtasiverbalisme