Definició
1 Floc de neu.
2 Fulles interiors, blanques, tendres i apinyades d’algunes plantes, com ara l’encisam i la col.
3 Part superior de la soca d’un arbre, de la qual arrenquen les branques.
Hi havia esculpit un arbre de tronc gros i cóp rodó, com una alzina.
Segons els diccionaris que consultem, un cóp pot ser també una ‘pica en forma de copa gran’, un ‘cerro o floca de cotó, de cànem, de lli, etc. a punt de ser filada’, una ‘mesura de capacitat per a grans o per a fruita’, etc.
Etimologia
Probablement del grec kólpos, ‘clot de la falda, sina’; en l’accepció d’‘objecte prominent (vegetal o topogràfic)’, pot ser una masculinització de copa.
Usos
Furgo muntanyes de guants,
Salvador Espriu, «Petites cobles d’entenebrats», dins Les cançons d’Ariadna (1949)
neguitós de descobrir
un dit de la mà de Déu.
Mentre cauen cóps de neu,
rego testos de safrà,
jaborandi, romeguera.
Confio que brostarà
una rara flor d’encant
la vetlla de Sant Joan,
amb virtuts d’herba gatera.Tots en un rogle, asseguts a terra, volatilitzaren la menjuga amb una fam de gos. Ous bollits que es trencaven al front del veí descuidat, sobrassada i llonganissa de Tàrbena, formatget fresquet de Cocentaina, fins bonyítol i melva. I per a desembafar no faltava un grapat de faves tendres i tres o quatre cóps d’ensalada o lletuga, rentats per les fadrines amb l’aigua de l’aljub de l’ermità; i tot això arruixadet de tant en tant per llargs glops del bon vinet de la bóta del racó de cal tio Cucala.
Jordi Valor i Serra, «Pasqua Florida», dins Històries casolanes. Narracions alcoianes (Ajuntament d’Alcoi, 2008), pàg. 83Quan ixen del cementeri, torna a moure un ventijol que balanceja suaument els cóps dels xiprers. Sona un murmuri, una mena d’aleteig inquietant. Acceleren el pas.
Joan Olivares, Ultratge (Barcelona: Tria Llibres, 2012)
Tema de la setmana
Abans que els treguin, repassem alguns monosíl·labs que fins ara calia escriure amb accent diacrític per diferenciar-los del mateix mot, més comú, sense accent.
Pot ser que a l’Empordà tingui també el dignificat d’estri de pesca, consistent en un mànec llarg i una xarxa al final, útil per a treure el peix de l’aigua, un cop pescat?
El Diccionari català-valencià-balear recull aquestes accepcions pesqueres de ‘cóp’:
|| 3. Bossa de xarxa que forma la coa de l’art de bou i del bolitx, i dins la qual van a parar els peixos agafats (Cat., Val., Bal.); cast. copo.
|| 4. Posició de la cinta o xarxa de malla cega calada perpendicularment en forma de circumferència, quan és tancada per baix convertint-la en bossa per arreplegar-hi el peix (Roig-Amades, BDC, xiv, 19).
|| 5. Bertrol sostingut per dues barres, que s’empra per pescar peixos de riu (Plana de Vic, Bagà, Solsona, Cardona, Pla del Llobregat, Valls); cast. buitrón, garlito.
Ací a Pego, cóp té dos significats més: el cóp de collir figues (de figuera i de figuera de pala, que tenia una altra llei de cóp feta amb un pot de llanda i una canya); i el cóp de la mà que és la part còncava d’una mà posada per a rebre alguna cosa i també la mesura o volum que hi cap: “para la mà que et posaré un cóp de pipes*”, “omplis el cóp de la ma de farina”… Així que en català hi ha l’almosta (2 mans) i el cóp (1 mà)!