La tempesta de vent continua ací encara amb més impetuositat, i sembla incomprensible amb quina força les seves ratxes colltorcen les palmeres i aixequen l’arena, i fins i tot pedretes d’una certa grossària, talment que en colpir els nostres cossos, ulls i cares, aviat ens dèiem que no eren pas flocs de neu ni borralls de cotó. ¿Serà senzillament un huracà? —preguntava jo en presència d’aquell fenomen mai no experimentat— ¿o bé és que hem tingut la desgràcia de començar el nostre viatge amb un company tan incòmode i perillós com és el simun, el flagell més terrible del desert, que al seu pas en l’espai de poques hores converteix en renglera de cadàvers els components de caravanes enteres?

Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 67

Sempre i d’arreu m’han arribat veus de col·legues, d’amics, de desconeguts de tota mena que m’han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.

Joan Solà, «Adéu-siau i gràcies!» (Avui Cultura, 21 d’octubre del 2010)