Definició
Satisfet i envanit alhora.
La Magalí està ben cofoia amb la nova casa que s’ha comprat.
«De la pròpia sort, no n’està content ningú; en canvi, tothom està cofoi del seu talent», va escriure Tolstoi a Anna Karènina.
Etimologia
Usos
Ha jugat com volia a la política lletja i dura; ha guanyat la dosi de Realpolitik que desitjava. Ha après a afrontar situacions conflictives; a distingir entre interessos i conviccions i a buscar un compromís entre ells. Això és veritat i se’n sent cofoi. Però una cosa és sentir-se’n cofoi i una altra sentir-se feliç en aquest món, dins d’aquest esvalot d’idees romes i ganivets esmolats.
Xavier Rubert de Ventós, El cortesà i el seu fantasma (Barcelona: Destino, 1991), pàg. 216Ho ha dit a l’amic, per telèfon, i aquest ha dit que és una idea formidable. Així que l’home ha reservat una taula i està cofoi d’haver-ho aconseguit. Per això, perquè està cofoi i perquè està enlluernat amb la italiana, ha triat el seu millor vestit, i quan se l’ha posat i s’ha mirat al mirall, se n’ha sentit complagut.
Isabel-Clara Simó, Històries perverses (Barcelona: Edicions 62, 1992)
Tema de la setmana
Una setmana més, vosaltres teniu la paraula: aquests dies veurem uns quants suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui l’han proposat Joan Moreno Costal, de Vidreres (la Selva), i Joan Solergibert Sorni, de Barcelona.