El fet és que, en un determinat moment, Llull restà convençut d’haver rebut l’aparició de Jesucrist, que li havia encomanat la missió de dedicar la seva vida a escampar la bona nova del seu diví reialme i d’adoctrinar els infidels que vivien de manera equivocada, ço és, els jueus i els musulmans (o «sarraïns», com se’ls acostumava a denominar).

Sebastià Alzamora, introducció a Llibre d’amic i amat, de Ramon Llull (Barcelona: Barcino, 2016)

La capsa és sòlida, llisa, tota d’or, tan polida com fulla d’espasa o més encara, però no hi ha cap escletxa ni cap juntura, i això en els metalls és impossible; per tant, és que no té tapadora i no és possible d’obrir-la. Però el meu raonament, que és tan important com els meus sentits, o més encara, em deia que si era cert que la capsa existia, és a dir, que Enric de Bellreguard no m’havia enganyat, per què no havia de creure l’altra afirmació seva, ço és, que es podia obrir?

Isabel-Clara Simó, El professor de música (Barcelona: Columna, 1998)