Definició
A Andorra, autobús.
El clípol de dos quarts de nou arribarà amb retard.
No té cotxe, sempre va amb clípol.
Etimologia
Acrònim format amb els cognoms Climent i Pol, empresa de transports andorrana.
Usos
La llista de propostes, però, era més llarga. Així, van quedar descartades del DIEC: guit (‘persona o animal poc fiable’), aixarnola (‘espurna’), càbio (‘cabiró’), clípol (‘autobús’), desempanar (‘reparar d’una pana’), trasteria (‘entremaliadura’), llot (‘antiga aportació monetària dels comuns al Consell General’), paniquesa (‘mostela’) i buner (‘gaiter’). Personalment, jo apostaria fortament per incorporar clípol. És un mot molt comú entre els andorrans i els residents amb força antiguitat. De fet, és d’ús molt freqüent als mitjans de comunicació. Potser un dels motius que va generar reticències a l’IEC va ser que té l’origen en la marca d’una desapareguda empresa de transports, Climent i Pol. Però aquest motiu per descartar-la no em val, tenint en compte que s’han acceptat formes com vamba (‘sabata esportiva’) o biquini (‘entrepà de pernil dolç i formatge’). També em sorprèn que no s’acceptés buner, quan buna sí que està acceptada! Cada any, a Ordino, s’hi fa la Trobada de buners i probablement tots els infants d’Andorra saben la llegenda del Buner d’Ordino.
Agustí Mas Montroig, «Andorra: quan la independència no ho és tot (almenys per la llengua)», dins Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), pàg. 146
Tema de la setmana
Mots trets de Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill, a cura d’Enric Gomà
Andorrans, com pronuncieu aquest mot, pla o agut? Clipol o clípol?
[via Twitter] Ara entenc per què ningú no m’entenia pas quan deia clípol a Barcelona o altres llocs. I sí, amb accent a la primera síl·laba.
Amb el clípol andorrà m’heu fet pensar en la TUSA colomenca i badalonina.
La Tusa (Transportes Urbanos, Sociedad Anónima) és un nom viu entre els colomencs i els badalonins per anomenar l’autobús que fa el trajecte entre Badalona i Santa Coloma, el que sí que ha canviat és el color (abans eren blaves, ara grogues) i el nom de l’empresa: Tusgsal. Però la gent encara en diu “tussa” (amb essa sorda).
Jo vaig néixer i viure a Sta Coloma fins als 18. A part de la Tusa a casa meva anomenaven el “chausson” els busos que anaven a Montgat i Badalona com la línia SM, que era la marca dels propis busos, que en canvi a BCN eren majoritàriament Pegaso. El que no recordo es si era la mateixa companyia Transports de Barcelona.
Aquest passar marques a genèric és molt freqüent. A Igualada anar en autobús és anar amb Hispano (de la companyia d’autobusos de línia Hispano Igualadina).
Veig un clípol!
https://pdvcontes.wordpress.com/2015/04/14/david-galvez/
Trobo estrany que el motiu de les reticències de l’ IEC sigui que clípol prové d’una marca en desús si és utilitzat com a genèric encara que sigui en un àmbit geogràfic concret. Seria molt menys lògic acceptar com a paraula una marca existent com podria ser Sarfa, Renfe o Ryan per parlar de bus, tren o avió que no són les úniques opcions existents.
Això dels genèrics és curiós, per exemple a Alemanya si voleu cel·lo o un clínex (no sé si correcte però tohom ho diu) heu de demanar tesa o un tempo, que també són marques.