George Orwell ha passat a la història de les lletres occidentals com l’autor de dos dels llibres més furibunds contra els totalitarismes que assolaren el segle XX: La revolta dels animals i 1984. D’aquest últim —una denúncia contra l’estalinisme que no li va ser perdonada des de l’esquerra quan el llibre va aparèixer l’any 1948— avui en dia se’n fa una lectura curiosa: gairebé tots els bojos que simpatitzen poc amb el món liberal el llegeix en clau realista, com si el que Orwell estigués dibuixant fos un retrat de les nostres societats capitalistes, suposadament governades per un Gran Germà omnipresent i cercabregues.

Melcior Comes, «L’infern colonial» (Presència, 7 d’octubre del 2011)

Fos el que fos el que tramaven, no hi havia cap dubte que se’n maquinava una de molt grossa. De bell nou la seva fugida, una vegada més, no serviria per apaivagar l’aura de cercabregues que l’envoltava. Per uns instants es va alegrar de tenir aquella oportunitat, però a mesura que anava escoltant el que planejaven alguns dels mariners de la fragata va arribar a la conclusió que allò era massa gros, que els podien penjar a tots si sortia malament.

Coia Valls, La cuinera (Barcelona: Edicions B, 2014)