—Em semble que sortiré un moment a fora que em toqui l’aire.
   —T’acompanyo, així també respiro una mica, que no sé per qué tanta llei antitabac, si al final se l’han de passar pel forro.
   —Hosti, quin espectacle que dec haver fet.
   —Que va, si ni se n’han enterat. Si amb lo que han arribat a beure esperant los plats… Tu no has vist la Tomaseta, quina ceba que porte?
   —La veritat és que no hai vist gaire res.
   —Pero ja fas més bona cara, eh?

Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 310

   —Nel, són quarts de tres, la llum del mòbil desvetlla.
   El desvetlla a ell, i la desvetlla a ella, que ha acudit a la cuina d’esma, com un mosquit a la llum.
   —Estic al Whatsapp amb la Laura.
   Per què no li estranya? La seva cunyada deu haver tornat de festa amb un ceballot i li deu estar explicant que aquell rotllo de les parelles obertes estava molt bé però que tampoc no cal prendre-s’ho com una obligació.
   —Ja ho han tornat a deixar?
   —Com ho saps?

Marta Rojals, L’altra (Barcelona: La Magrana, 2014)