Definició
1 Cos d’un animal mort que resta abandonat i ja comença a podrir-se.
2 Mot injuriós per a designar una persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.
Etimologia
De l’italià carogna, d’un llatí caronea, derivat d’un arcaic caro, caronis, ‘carn’; o del grec kharóneia, ‘caverna pudent a l’infern’, derivat de Kharon, ‘Caront’, el mític barquer.
Usos
Per què ens hem d’adaptar i a què ens adaptem? On ens porta adaptar-nos a aquest accelerador de partícules en què s’ha convertit el món seguint els vents canviants dels capitals que recorren el planeta cercant carronya com bandades de rapinyaires, on tot va cada cop més de pressa més de pressa més de pressa més de pressa i més de pressa i així fins al final que, és clar, arriba també més aviat?
Ramon Monton, L’encanteri (Barcelona: March, 2006), pàg. 47El quilombo, aquella comuna d’esclaus fugitius, ja no existia. En el seu lloc hi havia una pila de brases, quatre gossos esquifits i una considerable població de rates. La república d’esperances s’havia transformat en una tirania de carronya, buida de vida i de veus humanes. Allò era la fi, vaig pensar. M’havia equivocat, l’aventurer s’havia estimbat contra les fatalitats del món real.
Alfred Bosch, Les set aromes del món (Barcelona: Planeta, 2004)
Tema de la setmana
Epònims