Definició
Traïdor, renegat; fals, hipòcrita.
Etimologia
De caragirar (canviar o fer canviar d’idea a algú), de cara i girar.
Usos
—Ho sé…, i de poc els va anar que no se’n surten… Tant de bo el meu pare hagués tingut algú amb poder suficient que es posés de la seva banda…, però va estar envoltat de traïdors… Pere de Fenollet, jugant a dues bandes, el molt caragirat, encara en va sortir ben parat.
Maria Carme Roca, El pont de fusta (Barcelona: Barcanova, 2004)
Elisabet calla de cop, emmudida pel ressentiment.
—La traïció fa molt mal, sobretot quan ve de part de les persones en les quals confies —rebla na Blanca—. Bernat de So també es va passar al bàndol del rei Pere…—I l’altra gent? —va gosar dir la Tina al cap d’un segle.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)
—Callaven. —Ara mirava la Tina als ulls—: En aguet poble sempre s’ha callat molt. Hi ha hagut molt caragirat.
—Mama…
—Les coses com són. Posar un carrer a nom del bord que va denunciar les meues filles perquè les va sentir parlar a estudi… —Va mirar cap a l’infinit, com si dubtés si continuar o no—. És clar que haurí sigut pitjor que li haguessen dedicat un carrer al Targa.
Amb delicadesa, la seva filla a la Tina, com excusant-se:
—Han passat seixanta anys però encara ho tenim clavat al cap. —Va fer un somriure tímid—: Sembla mentida, oi?
Tema de la setmana
Fa uns dies vèiem el mot giravolt i la setmana passada ensopegàvem uns quants penjaments; amb el d’avui encetem una sèrie de paraules i expressions amb ‘girar’.