Definició
Colla o reunió de capellans; per extensió, el clergat (col·loquial).
Etimologia
De capellà : havent començat per designar el sacerdot d’una capella determinada (fr. chapelain, cast. capellán, etc.), fou també molt usat en el perÃode primitiu entre nosaltres amb sentit estricte (baix llatà capellanus), però aviat en català amplià el seu significat fins a esdevenir sinònim de ‘clergue, prevere’.
Usos
La revista Solc [del bisbat de Solsona] va tocar més d’un cop temes delicats i recordo un article a favor de l’eutanà sia, vinculat al cas del paraplègic gallec Ramon Sampedro, que va moure rebombori en alguns sectors de la capellanada. Quan ens trobà vem casos com aquest, obrÃem la revista a la discrepà ncia i publicà vem en els números següents un o dos articles que tractessin el mateix temes des d’altres perspectives.
Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pà g. 54—Continuà vem sense saber què fer, ni jo amb la seva cosa ni ell amb la meva. Això sÃ, ens buscà vem, no sortÃem del llit. Ho provà vem. Ens preguntà vem: «T’agrada? No ho sé. Et faig mal? No ho sé. M’agrada! Bé. M’agrada molt. Millor». Una de les vegades em va ficar el dit en un punt i em vaig quedar sense respiració. Es va espantar. «Perdona!», em va dir. I jo, «al contrari, burro! Torna a posar-hi el dit i no el treguis!». Un cop descobert aquell gust tan gran, era com viure una pel·lÃcula de misteri: de cara enfora érem formals, la capellanada deia que fer ús del matrimoni estava bé però només amb la intenció d’engendrar. Però quan abaixava la persiana de la merceria, ens tornà vem bojos, Rut.
LluÃs-Anton Baulenas, Els camins de la Rut (Barcelona: Proa, 2019)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ada en el sentit de ‘conjunt o gran quantitat’.