Definició
Tossuderia, obstinació; qualitat de caparrut.
Em meravella la caparrudesa amb què alguns polítics valencians neguen que valencià i català siguin la mateixa llengua.
Etimologia
De caparrut, de cap, del llatí caput, mateix significat, substituït per capu (d’un suposat acusatiu capum); com a preposició parteix de la idea de ‘amb el cap vers un lloc’; com a adjectiu o pronom, de la d”extrem, bocí’.
Usos
—Família, família…, ja ens entenem. Una família d’homes no serveix pel mateix que una família de parelles, homes i dones…, oi que ja ens entenem?
Emili Teixidor, Pa negre (Barcelona: Columna, 2003)
—Hi ha moltes famílies…, i dintre de les famílies, també hi ha famílies i famílies.
—Més aviat diria que hi ha parelles i parelles… —en Quirze pare no afluixava i la seva caparrudesa ens neguitejava a tots, mai no l’havíem vist tan xerraire—. Totes les famílies són més o menys iguals, en canvi totes les parelles són diferents, tenen problemes diferents…Bartomeu Barceló era taure i ell mateix, adesiara, es queixava del seu zodíac. Es reconeixia caparrut, alhora que identificava perfectament els problemes derivats de la caparrudesa. Però aquesta mateixa caparrudesa va ser, també, la que el va portar a militar en l’antifranquisme en l’obscura dècada del 1960, a impulsar inciatives com la creació de l’Obra Cultural Balear, la Societat d’Història Natural de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears…
Onofre Rullan, «Adéu, Tomeu, adéu» (Diari de Balears, 12 d’octubre del 2012)
Tema de la setmana
Mots caparruts