Definició
1 Títol designat a la ciutat de Barcelona des de l’edat mitjana, per la seva importància respecte a la resta de Catalunya.
2 Denominació donada tradicionalment a la ciutat de València, considerada com la més important del País Valencià.
Etimologia
Casal ve del baix llatí casalis i aquest de casa, ‘cabana, barraca’. Tant un mot com l’altre són sinònims de ‘llinatge’. Cap ve també del llatí caput i aquí té el sentit de lloc o ciutat més important d’una determinada zona. Cap i casal, doncs, vol dir ‘ciutat més important (capital) i (seu del) llinatge (que exerceix el poder)’.
Usos
Gran part de les meues cabòries i anteriors valoracions del cap i casal es poden matisar sense cap dubte. Pense que pot ajudar a comprendre molt del que opine el fet d’apropar-se a dues obres escrites fonamentals al voltant de la ciutat de València: La ciutat de València. Síntesi d’història i geografia urbana (Albatros), de Sanchis Guarner, i València per a veïns i visitants (Bromera), de Joan F. Mira i Francesc Jarque.
, «La Copa de l’Amèrica i la desagraïda ciutat de València» (Turia, 19-25 de desembre del 2003)Barcelona és un milió de coses, a més a més de La Cosa d’aquests dies. En particular, n’hi ha una que és semblant als ocells migratoris, que no fallen mai a la seva cita anual: les obres públiques estiuenques. I enguany, més en concret, les destinades a reduir el soroll dels nostres carrers. En aquesta nostra Barcelona, cap i casal de Catalunya, les contradiccions són a l’ordre del dia. De fet, Barcelona, si no fos contradictòria, probablement no existiria. O existiria d’una altra manera, més difusa, menys dinàmica. Barcelona és contradictòria perquè Catalunya també ho és. Fixem-nos, per exemple, en la qüestió del soroll ambiental. Cada any, si hi haguessin unes olimpíades dedicades a aquesta qüestió, guanyaríem la medalla de plata darrere de Tòquio.
Lluís-Anton Baulenas, «Contaminació acústica» (Avui, 15 d’agost del 2004)
Tema de la setmana
Expressions i mots derivats de ‘cap’