Hi ha una expressió ben viva a l’Empordà per dir que és molt i molt aviat: cap hora. La trobem a Solitud, de Víctor Català: «S’aixecà a cap hora, amb una sola idea entre cella i cella: anar a saber què, a traure’s el rosec del cor.» Tenim una altra forma semblant, cap edat, que vol dir ‘de ben jove’. Josep Pla diu: «A cap edat coneixia totes les timbes, bordells, racons i raconets de Barcelona.» L’expressivitat de cap hora i cap edat fa que no tinguin un substitut idoni en la llengua estàndard i potser per això aquestes expressions gaudeixen de bona salut a l’Empordà. Aquest matís hiperbòlic, amb un punt de radicalitat, les fa úniques.

Helena Borrell, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 90