can Felip

Definició

Denominació sarcàstica de la comuna o el vàter (i antigament, les latrines dels masos), en al·lusió al rei Felip V d’Espanya (1683-1746). Podria ser una rèplica a la pràctica dels botiflers de retolar les latrines amb el número 100 en referència al Consell de Cent.

Ara mateix no pot parlar per telèfon; és a can Felip.

Usos

  • —Miri, senyoreta —em va dir Pla mentre menjàvem—, el segle XX ha estat un segle desastrós. Hi ha hagut l’estalinisme. Hi ha hagut el nazisme. L’única cosa bona del segle XX ha estat la invenció del WC.
       A mi em va semblar un estirabot propi d’un senyor que escrivia com els déus. Però un déu reaccionari, al capdavall. Doncs bé: els he de confessar que, just fa una setmana, l’he comprès, al senyor Pla.
       I és que se’m va trencar el meu WC. Se’m va esquerdar el recipient que la meva àvia encara anomenava la comuna. O cal Felip. Per si els joves que em llegeixen no m’entenen, els diré que no es refereix al senyor González. Sinó a Felip V. Anar al WC era anar a cal Felip, el borbó que ens la tenia jurada.

    Montserrat Roig, «Això no és un article escatològic», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 302
  • L’altre dia em va estranyar que molts companys del diari desconeguessin l’expressió popular vaig a can Felip, en el sentit de vaig al lavabo, una manera lúdica de recordar el rei Borbó que va anorrear Catalunya el 1714. L’escatologia és una vella tradició d’aquí.

    Ignasi Aragay, «Can Felip» (Avui, 14 d’abril del 2005)

Tema de la setmana

Expressions amb ‘ca’, ‘can’ o ‘cal’. El mot d’avui és un suggeriment de Montse Bertran i Josep M. Miserachs, de Barcelona.

Enllaços

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /usr/home/rodamots.cat/web/rmwp/wp-content/themes/rodamots/content-single.php on line 197

Temes i etiquetes

9 comentaris a “can Felip”

    • Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

      Hò i tal ! Són les secretes. Accepció recollida pel DCVB:

      SECRET (i dial. segret), -ETA adj. i subst.: cast. Secreto
      || 3. Latrina (Ripollès, Empordà, Maresme, Ll., Maestrat, Mall.). A Mallorca es diu en pl.: secretes. En la segreta de baix, dos orinals, doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.). Una olor humida, de secretes, proclamava l’actual decadència, Vidal Mem. 117.

      A Elna, també ho diem en plural com a Mallorca: les secretes (dialectalment ho pronunciem sicretes amb una i com girmà en lloc de germà).

      Respon

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

com a cal sogreca l’afartapobres